Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.
Al capítol 2 repassem el curs de l'Europa, que ha tancat l'any amb la plena permanència (evitant qualsevol descens no compensat) a l'última jornada. Els graciencs acabaven la lliga dotzens, amb 47 punts. Escriu sobre la temporada de l'Europa l'Ignasi Trapero, periodista de La Xarxa i autor del blog escapulat Vamos, escapulados!.
 |
| Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
Escric això tot just en ple play-off d'ascens a Segona B, la nit després dels partits d'anada de la primera ronda. I ho escric amb aquella enveja i nostàlgia que em provoca el record recent dels 4 últims anys jugant-lo. Tot i desitjar sort als equips catalans que hi prenen part, no us negaré que m'agradaria que l'Europa fos en el lloc d'algun d'ells. Però és evident que no ho ha merescut en cap cas, ni de bon tros.
Per història i per aquesta trajectòria recent, està clar que una temporada en què l'Europa no se salva fins a l'última jornada ha de ser definida com a dolenta. Fins i tot m'atreviria a dir com a molt dolenta. Curiós que això passi la campanya en què l'equip gracienc clou com el cinquè més sòlid de la història escapulada en 53 participacions a Tercera Divisió (0'83 gols rebuts per partit de mitjana). Però també ho fa amb el dubtós honor de ser l'Europa menys golejador de la història (trista mitjana de 0'73 gols per partit), i també el segon pitjor local, millorant només els registres de la temporada 2003/2004. Les coses no passen mai perquè sí, i les raons d'aquesta davallada cal començar a buscar-les ja l'estiu passat: primer, perquè el club no va ser capaç de mantenir el bloc que l'any passat va protagonitzar una remuntada espectacular a la segona volta. Es pot arribar a entendre que no puguis retenir jugadors que volien provar l'aventura de Segona B (Poves, Padilla, Oriol Dot, Nils...), però no tant que facis fora jugadors històrics i encara molt vàlids com Rovira, o que d'altres et marxin per jugar a altres equips de Tercera (David López, Álex Fernández... o el cas més flagrant, Carlos Guzmán, criat a la casa). Davant l'èxode, es va fitxar a corre-cuita i malament, tirant més de jugadors de fora que t'encolomaven determinades agències de futbolistes amb vinculacions amb la mà dreta de l'antic president que no pas responent a uns criteris i unes necessitats purament esportives. Xifres que escenifiquen el despropòsit? Aquesta temporada han vestit l'escapulada un total de 30 jugadors (amb altes i baixes a mitja temporada, i un no va arribar ni a debutar en lliga, Gallego); han defensat la porteria 4 porters diferents; i han dirigit l'equip 3 entrenadors (Albert Poch, Takahisa Shiraishi de manera interina 2 partits, i Joan Esteva). Així difícilment podràs trobar una línia de treball i de rendiment continuada i coherent...
Per si tot això fos poc, les eleccions del mes de gener que no es van celebrar per la renúncia a última hora de Guillaume De Bode no van ajudar a l'estabilitat d'un equip i un club que ara es troben davant una realitat molt complicada econòmicament. La nova directiva que presideix Víctor Martínez s'ha trobat amb una situació que s'està avaluant encara amb una auditoria, però que un dels directius va xifrar fa unes setmanes: els primers càlculs diuen que l'Europa necessitaria entre 300.000 i 400.000 euros per sanejar-se economicament. Amb aquesta realitat, i la pèrdua de la concessió del Camp de l'Àliga per la mala gestió de la junta anterior, el futur immediat de l'Europa es presenta complicat. I això vol dir també que, un cop renovats Joan Esteva i Matías Borsot al capdavant del primer equip, tindran feina per renovar i reconstruir un equip que la pròxima temporada s'haurà de barallar amb 'cocos' de la talla de Prat, Hospi, Espanyol B, o els equips que enguany fan play-off i no aconsegueixin pujar. Sóc optimista de mena, però també cal tocar de peus a terra, i molt em temo (i tant de bo m'equivoqui) que amb el pas del temps recordarem aquesta temporada 2016/2017 com la del final d'un cicle exitós al Nou Sardenya (4 play-off i 1 Copa Catalunya) i l'inici d'una etapa de sobrietat i austeritat. En mans dels tècnics i directius estarà saber-se adaptar a aquesta nova realitat i intentar treure el màxim suc a les possibilitats d'un club ara mateix amb moltes incerteses i una urgència històrica que ofega més cada any que passa: tornar, d'una vegada per totes, a la Segona B.
Per història i per aquesta trajectòria recent, està clar que una temporada en què l'Europa no se salva fins a l'última jornada ha de ser definida com a dolenta. Fins i tot m'atreviria a dir com a molt dolenta. Curiós que això passi la campanya en què l'equip gracienc clou com el cinquè més sòlid de la història escapulada en 53 participacions a Tercera Divisió (0'83 gols rebuts per partit de mitjana). Però també ho fa amb el dubtós honor de ser l'Europa menys golejador de la història (trista mitjana de 0'73 gols per partit), i també el segon pitjor local, millorant només els registres de la temporada 2003/2004. Les coses no passen mai perquè sí, i les raons d'aquesta davallada cal començar a buscar-les ja l'estiu passat: primer, perquè el club no va ser capaç de mantenir el bloc que l'any passat va protagonitzar una remuntada espectacular a la segona volta. Es pot arribar a entendre que no puguis retenir jugadors que volien provar l'aventura de Segona B (Poves, Padilla, Oriol Dot, Nils...), però no tant que facis fora jugadors històrics i encara molt vàlids com Rovira, o que d'altres et marxin per jugar a altres equips de Tercera (David López, Álex Fernández... o el cas més flagrant, Carlos Guzmán, criat a la casa). Davant l'èxode, es va fitxar a corre-cuita i malament, tirant més de jugadors de fora que t'encolomaven determinades agències de futbolistes amb vinculacions amb la mà dreta de l'antic president que no pas responent a uns criteris i unes necessitats purament esportives. Xifres que escenifiquen el despropòsit? Aquesta temporada han vestit l'escapulada un total de 30 jugadors (amb altes i baixes a mitja temporada, i un no va arribar ni a debutar en lliga, Gallego); han defensat la porteria 4 porters diferents; i han dirigit l'equip 3 entrenadors (Albert Poch, Takahisa Shiraishi de manera interina 2 partits, i Joan Esteva). Així difícilment podràs trobar una línia de treball i de rendiment continuada i coherent...
 |
| Temporada patida de l'Europa // Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
Per si tot això fos poc, les eleccions del mes de gener que no es van celebrar per la renúncia a última hora de Guillaume De Bode no van ajudar a l'estabilitat d'un equip i un club que ara es troben davant una realitat molt complicada econòmicament. La nova directiva que presideix Víctor Martínez s'ha trobat amb una situació que s'està avaluant encara amb una auditoria, però que un dels directius va xifrar fa unes setmanes: els primers càlculs diuen que l'Europa necessitaria entre 300.000 i 400.000 euros per sanejar-se economicament. Amb aquesta realitat, i la pèrdua de la concessió del Camp de l'Àliga per la mala gestió de la junta anterior, el futur immediat de l'Europa es presenta complicat. I això vol dir també que, un cop renovats Joan Esteva i Matías Borsot al capdavant del primer equip, tindran feina per renovar i reconstruir un equip que la pròxima temporada s'haurà de barallar amb 'cocos' de la talla de Prat, Hospi, Espanyol B, o els equips que enguany fan play-off i no aconsegueixin pujar. Sóc optimista de mena, però també cal tocar de peus a terra, i molt em temo (i tant de bo m'equivoqui) que amb el pas del temps recordarem aquesta temporada 2016/2017 com la del final d'un cicle exitós al Nou Sardenya (4 play-off i 1 Copa Catalunya) i l'inici d'una etapa de sobrietat i austeritat. En mans dels tècnics i directius estarà saber-se adaptar a aquesta nova realitat i intentar treure el màxim suc a les possibilitats d'un club ara mateix amb moltes incerteses i una urgència històrica que ofega més cada any que passa: tornar, d'una vegada per totes, a la Segona B.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada